Loading tracks...

Jo em donaria a qui em volgués
Concèntric, 1969
_

L’any 1969 apareix el tercer senzill de la cantant que inclou dues cançons: «Jo em donaria a qui em volgués», poema de Josep Palau i Fabre amb música de Maria del Mar Bonet, i «Si véns prest», amb lletra i música pròpies. Els arranjaments, que van a càrrec de Jordi Soler (Toti Soler), en aquell moment es consideren molt avantguardistes; altres músics que hi participen són Josep Polo a la bateria, Doro al baix elèctric, Jordi Sabatés a l’orgue Hammond i al piano, Ramon Escalas a les flautes i Toti Soler a la guitarra i al baix elèctric. Aquest disc sorprèn per un estil que l’aproxima al pop, amb el qual no se la identificava.

El 23 d’octubre es fa la presentació del nou senzill a la Cova del Drac de Barcelona. Josep Maria Espinàs presenta l’acte, en presència de Josep Palau i Fabre i el poeta sabadellenc Joan Oliver (Pere Quart), que intervé en l’acte i dedica el poema «Ripoll» a Maria del Mar Bonet. Manuel Vázquez Montalbán en fa la crònica a la revista Triunfo i diu: «Cuando Maria del Mar terminaba de cantar, se sentaba en una silla y contemplaba el espectáculo del conjunto que interpretaba rítmicamente lo que ella hasta entonces había interpretado mediante palabras cantadas. El público se movía como se movería en cualquier catacumba del electrosonido. Pero no era lo mismo. Las palabras habían dejado una memoria. Aquel ritmo tenía un sentido.»

Durant l’any fa diferents actuacions per tot Catalunya. Cal remarcar la seva intervenció al Festival de la Nova Cançó a França, a Sardenya i diferents llocs de l’Estat espanyol on se la comença a considerar una de les millors cantants del país. El seu públic és cada vegada més nombrós.

Al desembre d’aquest 1969, se li concedeix el premi Disc Català de l’any per la cançó «Jo em donaria a qui em volgués», a la millor cançó poètica.

 

Fotografies a la Cova del Drac
23 d'octubre del 1969
_

Fotografies de l'enregistrament del disc "Jo em donaria a qui em volgués"
a l'estiu del 1969
_

Jordi Sabatés escriu sobre l’enregistrament del disc:

“UN BENDITO SACRILEGIO”
Corría el verano de 1969. Mi relación con Toti Soler pasaba por un momento de intensa y gratificante colaboración. Old friends. Había terminado nuestro contrato para actuar en el Tropical de Castelldefels y de acuerdo con todos sus integrantes, decidimos disolver el grupo PICNIC. Para mantener viva y activa nuestra complicidad, resolvimos crear dos asociaciones seguramente poco sociables y que fueron, a saber: el grupo OM -junto a Romà Escalas Llimona– para arreglos musicales y el grupo “Club de los genios modestos”, para desarreglos de cualquier tipo. Se intuye que la sombra de “Blood, Sweat & Tears” (entre otros) era alargada. También la de G.K.Chesterton. La fortuna inspiró a nuestra querida María del Mar Bonet y ella tuvo a bien encargarnos los arreglos de su próximo single. Dos canciones: “Jo em donaria a qui em volgués” y “Si vens prest”. El disco fue recibido con entusiasmo por una parte del público y con desconfianza previsible por parte de los habituales y habituados seguidores de la “canço” (más proclives a la chiruca que al pedal distorsionador) que lo consideraron cercano al sacrilegio (los hados me obsequiarían con el tiempo con un segundo “bendito sacrilegio”: me refiero a mi disco “Vampyria” con el genial Tete Montoliu). Nuevamente quiso la fortuna que un insigne gamberro cultural, gran poeta a la vez que poético destructor de bardos, escuchara el disco y quedara prendado de los arreglos. Era el gran Pau Riba y su reacción no se hizo esperar: seríamos los responsables de los arreglos de su magna obra: “Dioptria”/1.

Anterior          Següent