Ultramar
Picap, 2017
_

L’any 2011 a Maria del Mar Bonet se li concedeix el prestigiós Premio Internacional Cubadisco 2011 pel seu àlbum Bellver al millor disc estranger, que ella mateixa va a recollir a l’Havana al gener del 2012. En motiu d’aquest viatge, el dia 20 de gener, fa un concert al Teatro Lázaro Peña de L’Havana on interpreta el disc Bellver amb l’ Orquesta Sinfónica Nacional de Cuba i interpreta algunes cançons seves acompanyada del Sextet de Jorge Reyes. En aquest concert també intervé com a convidada l’Omara Portuondo amb qui canten a duo alguns boleros. El concert es repetirà a Catalunya, a Vilaseca i Sant Cugat, dins del Festival Barnasants el mateix any.

En aquell primer viatge a Cuba també pren contacte amb el grup de Música Campesina Cuerdas del Monte, un grup especialitzat en la música de camp de l’illa caribenya, i amb qui malgrat les distàncies i diferències culturals, la cantant hi troba semblances ineludibles, sobretot en el que es refereix a harmonies musicals, així com en l’utilització d’instruments molt mediterranis com la mandolina, el llaüd, o les guitarres i en la composició poètica de les lletres. Aquesta experiència amb els músics cubans li és tan gratificant que es converteix en l’embrió del seu nou disc. Diu: ” quan vaig anar a recollir el premi vaig constatar que hi havia un diàleg possible, i quan hi ha aquesta possibilitat jo no puc resistir-me en absolut”.

D’aquesta manera Maria del Mar Bonet torna a casa i recorda un disc de música cubana dels anys 60 on hi havia música de treball que ja llavors li havia impressionat molt. També rellegeix el Cançoner Popular de Mallorca del Pare Ginard buscant aquelles cançons que parlen de Cuba, de mallorquins que havien anat a l’illa caribenya a buscar fortuna, del comerç que s’establí a principis de segle entre les dues illes, de les enyorances que comporten aquests viatges, d’amors abandonats… Sempre disposada a establir conexions s’adona que aquelles lletres recollides pel folklorista mallorquí Rafel Ginard, que en el cançoner no inclouen les músiques, encaixen perfectament amb aquelles músiques cubanes que per altra banda mai havien tingut lletra. Formen part d’aquest grup les cançons “Tomada Camagüeyana”, “Zapateo”, “Tonada libre” i “Amorosa Guajira”.

En el disc també es troben cançons ja conegudes com “Cançó de les princeses africanes”, “Dintre teu”, “Viure sense tu”, “Tant com te cerc”, “Els boscos del pensament” o “Nina ninona” que ofereixen aquí una relectura en clau Latin Jazz. 

La col·laboració amb José María Vitier, pianista i compositor molt reconegut a Cuba sobretot per firmar moltes de les bandes sonores del cinema cubà, es dóna en dues cançons “Amor”, amb lletra del seu pare, Cinto Vitier, adaptada al català per Maria del Mar Bonet i “Danza de fin de siglo”, sobre música del pianista cubà en la que no hi havia lletra, i on Albert Garcia intervé amb un text que parla de l’Havana. Quan Maria del Mar Bonet va proposar a José María Vitier la possibilitat d’enregistrar aquestes dues cançons aquest es va mostrar il·lusionat fins a tal punt que va voler intervenir ell en el disc i fer-hi els arranjaments d’aquestes cançons.

Albert Garcia també fa l’adaptació de la cançó brasilera “Amor de Indio”.

Maria del Mar Bonet diu sobre Ultramar: “Aquest disc per mi és un mosaïc de músiques que té varis colors: un grup de música de Latin Jazz amb el seu director Jorge Reyes; un altre de música campesina que són els músics del camp. A Cuba hi ha molts grups de músics que fan música del camp i que són una meravella, i que són la part més desconeguda musicalment i artísticament parlant de Cuba. Aquests colors de Cuba els coneixem poc. I llavors hi ha en José María Vitier, pianista contemporani que ha fet la banda sonora de molt cinema cubà”.

Els músics que hi intervenen són: Jorge Reyes, Héctor Quintana, Jamil Schery, Eduardo Llibre, Oliver Valdés que formen el Jorge Reyes Sexteto de Cuba; Yariel Gil, Félix Grande, Omar Pérez, Alejandro Falcón, José Luis Cortés El Tosco, Pancho Amat, Ariel Sarduy, José Maria Vitier, l’Orquestra Nacional de Cuba dirigida per Enrique Pérez-Mesa, Iresi Harcia, Roberto Herrera, Alejandro Rodríguez, i Rubén González. Amb la col·laboració especial de Dani Espasa a l’acordió a “Tonada libre”.

Després de quatre anys de gestació, on per diferents motius l’enregistrament resulta dificultós de coordinar i les distàncies no ho faciliten, Ultramar surt a la llum l’abril del 2017.

El disc es va presentar a Palma el dia 5 d’abril, i tindrà diversos escenaris on podrà veure’s i escoltar-se amb els músics cubans: al setembre a l’Havana, i a Palma, a l’octubre al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, a Madrid i a València.

Gira Ultramar
_

08 d’octubre 2017, Teatre Principal de València

13 d’octubre 2017, Gran Teatre del Liceu, Barcelona

15 d’octubre 2017, Teatro Fernando Fernán-Gómez, Madrid

18 d’octubre 2017, Teatre Principal de Palma, Mallorca

10 de març 2018, Teatre l’Atlàntida, Vic

22 de setembre 2018, Teatro Martí, L’Havana

Fotografies del primer viatge a Cuba, gener del 2012
_

Fotografies de Juan Miguel Morales del segon viatge a Cuba per l'enregistrament del disc "Ultramar", maig del 2016
_

Documental Maria del Mar al Sense Ficció de TV3, emès el 9 de juliol del 2019
_

 

Comprar el Cd a