Maria d’Ultramar Bonet, Crítica de Moisés Pérez, El Temps 1 de agosto del 2017

ELS CRÍTICS

Maria d’Ultramar Bonet

 

Des de la seua Mallorca natal i des de la Barcelona que la va veure créixer professionalment i triomfar, la veu oceànica de Maria del Mar Bonet ha desembarcat a les platges de diversos països de la mar Mediterrània. Les sonoritats otomanes, gregues i aràbigues formen part del paisatge musical d’una de les figures més destacades de la cançó catalana. Però la cantant, tot i complir enguany 50 anys damunt dels escenaris, ha tornat a demostrar una versatilitat sense límits. De cap tipus. 

L’oceà emotiu, retronant i salvatge de les seues cordes vocals fa un viatge de més de 7.500 quilòmetres en el seu darrer disc, Ultramar (2017). Un recorregut complet per la riquesa del son cubà. Bonet, de fet, no es deixa cap melodia associada a la tradició cubana per interpretar amb la seua dolça i aclaparadora veu. Els boleros més típics, les cançons més clàssiques i íntimes, el jazz més desfermat i anàrquic i les melodies profundament llatines conformen la base musical d’un treball vigorós, complet i farcit d’un aroma genuïnament de l’illa caribenya.

Llegir més