Rock

El senzill Lluna de pau és una gravació en directe de la cançons «Un exèrcit» de Jordi Guardans i «Què volen aquesta gent?»; també s’hi inclou el poema de Maria del Mar Bonet «Lluna de pau», que canta en el concert Caloma al Teatre Nacional de Catalunya el mes de març del 2003. S’edita aquest senzill en benefici de les víctimes de la guerra de l’Iraq.

Lluna de pau

Lluna de pau, germana dels estels,
viatgera tranquil·la dels espais infinits,
tu que has obert la porta dels abismes,
mirall nocturn de la llum fosca del sol.

Lluna de pau, de la casa de cendres
enmig del cel, enmig de l’univers,
que saps parlar el llenguatge dels astres,
que fas el cant del silenci absolut.

Lluna de pau, coloma d’ales negres,
si et crido lluny, acudeixes a mi
enmig de l’ombra, amb les crineres blanques
a cavall sempre de la llum i del vent.

Lluna de pau, vestida d’oliveres,
en quart creixent, enmig dels tarongers,
la que es condorm a l’entrecuix de les dunes
i reneix a la platja, entre pins i xiprers.

Lluna de pau, aparta’ns de l’ira,
de la desesperança, que no les trobem mai,
del desamor, de l’última venjança.
Lluna de pau, fes peu a casa nostra,
no ens abandonis mai.

                                                    Maria del Mar Bonet

Anterior          Següent

Comprar CD Lluna de pau a  

Comprar el Cd a 

Collita pròpia és un doble CD que neix de la proposta de l’antiga editora de Maria del Mar Bonet, BMG, que li ofereix fer una antologia de les seves cançons. Accepta l’oferiment amb la condició d’encarregar-se ella mateixa de tot, des de la selecció de les cançons, allunyant-se del criteri cronològic a l’hora d’establir-ne l’ordre i prescindint dels grans èxits, fins al disseny de la portada que es basa en una pintura a l’oli de John Ulbricht inspirada en la “Cançó per una bona mort” de Maria del Mar Bonet. Es mantenen els arranjament originals, sense fer un nou enregistrament, per tal de poder mostrar l’evolució. Es tracta, per tant, d’una antologia molt personal que pretén mostrar «les perles de cada disc», segons paraules seves.

Anterior          Següent

Comprar el Cd a 

El disc Raixa va ser enregistrat en directe les nits del 25 al 29 de juliol del 2001 dins del marc de la celebració dels 25 anys, gairebé ininterromputs, de concerts de Maria del Mar Bonet a la plaça del Rei. Raixa vol ser també una dedicatòria i una defensa d’un jardí mallorquí antic que es veu amenaçat en aquests moments. Com ella mateixa diu: «Totes les cançons han estat seleccionades perquè tenen un sentit de contemplació sobre un jardí, com el que duim a dintre.» Maria del Mar Bonet s’acompanya de l’Ars Ensemble que dirigeix Joan Valent, a més a més dels seus músics habituals Javier Mas, Dimitri Psonis i Feliu Gasull. La direcció escènica va a càrrec de Rosa Vergés.

Raixa representa l’espectacle de més projecció internacional fins al moment. El canvi de discogràfica, Worldmuxxic de Madrid, que li garanteix una bona gravació en directe del disc. Tanmateix la nova discogràfica es veu obligada a tancar a mitja promoció del disc. Això comporta que es comprin les llicències i ho impulsin ells mateixos: el 2001 canta a Sibiu (Romania), Torí (Itàlia) i Filadèlfia (EUA); l’any 2002 a Istanbul (Turquia), Atenes, Londres i Besiers (França); l’any 2003 fa gira pels Estats Units d’Amèrica (Nova York, Filadèlfia, Chicago, Indianapolis, Purchase, Los Angeles), pel Canadà (L’Assomption, Montreal, Le Bourse Rideau, Toronto, Beloeil), per Itàlia (Nàpols, Bolonya, Scandiano, Castelnovo ne’ Monti, San Remo) i per Holanda (Nimega, Amsterdam, Utrecht). A més a més, el mateix any actua a Tòquio (Japó), Moscou (Rússia), Damasc (Síria), Naxos (Grècia), Andorra i Còrsega.

No s’ha d’oblidar que Raixa també es presenta a Mallorca, als jardins de Raixa que donen títol al disc. Fa gira pels Països Catalans (Festival de Torroella de Montgrí, Mercat de Música Viva de Vic, Palau de la Música Catalana de Barcelona, Alacant, Sagunt, València, Cotlliure, Mallorca, entre d’altres) i per l’Estat espanyol (Lugo, Madrid, Tudela, Vitòria, Getafe, Granada, Sant Sebastià, Pontevedra, Chiclana, entre d’altres).

Amb aquesta intensa agenda Maria del Mar Bonet encara té temps de fer diverses col·laboracions i de tenir en cartera diversos espectacles en marxa.

L’any 2002 estrenen l’espectacle literari juntament amb Biel Mesquida i Joan Manresa Tocats de lletra a Felanitx, Mallorca. Al maig actua amb George Moustaki per celebrar el Dia d’Europa a l’Auditorium de Palma; al juny, al festival Medfest; al setembre, a Llíria amb Lluís Llach; a l’octubre, a Manresa amb Kepa Junquera. L’any 2003 participa a les celebracions de l’Any Verdaguer a Folgueroles; el Teatre Nacional de Catalunya la contracta i hi presenta un nou espectacle, Caloma, entre el 27 i el 30 de març d’aquest any, també amb direcció escènica de Rosa Vergés.

Amb Raixa rep els premis següents:

Premis de la música (2002) al millor àlbum de música tradicional folk i al millor àlbum en català; el Premi ARC (2003) i el prestigiós Premi Tenco per operatore culturale de San Remo (2003) juntament amb Jane Birkin i Patti Smith.

L’any 2009 el disc Raixa es reedita amb Harmonia Mundi/World Village en un format pensat per a l’àmbit internacional.

Comprar el Cd a 

Amb Cavall de foc Maria del Mar Bonet torna de nou, després de molts anys, a la cançó popular, en aquest cas de les Balears, Catalunya i el País Valencià. I ho fa d’una manera més lliure i musicalment més contemporània. Ella mateixa ho explica al concert de presentació del disc al Círculo de Bellas Artes de Madrid: «Després del disc homenatge als meus trenta anys de carrera tenia diversos projectes de disc, però finalment vaig optar per fer front a un repte que tenia pendent des de fa temps, i l’he encarat amb total llibertat i amb molta il·lusió. M’ho he passat molt i molt bé gravant aquest disc… Les cançons populars —i jo he escollit les que considero més tel·lúriques— sorgeixen d’una cova ancestral, de la veritable ànima del poble, i si tu les deixes córrer en llibertat en lloc de subjectar-les amb una cotilla, sorgeixen també així, com un gerro trobat per un arqueòleg, que posat damunt la taula sembla un últim model de disseny. En cap moment he volgut fer cançó popular, i molt menys a aquestes alçades de la partida, de forma ortodoxa. Simplement agafo les cançons que m’agraden molt i les vesteixo amb tot el que sé, amb tot el que porto a dins.»

La majoria de cançons són adaptacions de Maria del Mar Bonet, i els arranjaments musicals de Javier Mas o Feliu Gasull. Els músics que participen al disc, a més a més dels dos esmentats, són: Dimitri Psonis i Jordi Gaspar, amb les col·laboracions puntuals d’Isaac i Miguel Vigueras a les palmes, la Coral Cantiga, Olvido Lanza al violí, el grup Al Tall a la cançó «La ploma de la perdiu» i Shyam Sunder al bansuri a «Aqueixa ja és sa darrera».

La presentació del disc es va fer a la tanda de recitals de la plaça del Rei de l’estiu del 1998.

Els anys 1999, 2000 i 2001 són anys de forta projecció nacional i internacional. Fa gira del disc Cavall de foc per Catalunya, va a la Universitat de València i a diverses poblacions de l’Estat espanyol (Gijón, Múrcia, Almeria, Albacete, Saragossa, entre d’altres). D’Europa visita Grècia, Sardenya, l’Alguer, Marsella, Tunis, Montpeller, Bucarest, Xipre, Rotterdam, Istanbul, Atenes, Coïmbra, i el 29 de gener del 1999 va al festival Midem de Canes, França. El 18 de març del 2001 presenta el disc a Madrid dins del cicle Cultura a tres cantos i després al Teatre Municipal Mónaco d’Onda, a Castelló de la Plana; els dies 6,7 i 8 de juliol del 2000 actua al Tanz und Folkfest, a Rudolstadt, Alemanya. També presenta el disc a Montreal, Canadà. Al maig del 2001 fa gira pels Estats Units d’Amèrica: Providence, Filadèlfia i Chicago.

Al desembre del 1999 participa al Festival Mil·lenni al Palau de la Música Catalana amb Amancio Prada. L’any següent, el 17 de desembre del 2000, ho fa acompanyada de Maria Farantouri. D’aquestes dues col·laboracions sorgiran dos nous espectacles que anirà presentant arreu els anys següents. Amb Amancio Prada serà Por amar el arte i amb Maria Farantouri, l’espectacle Canten la Grècia de Theodorakis. Aquest darrer després del Festival Mil·lenni arribarà fins al recent estrenat Auditori de Barcelona, i posteriorment al Festival de la Médina, a Tunis. L’any anterior l’havien presentat a París i a Munic.

Des del 1999 fins a mitjan 2001 combina tres espectacles diferents: Cavall de foc, Dòmino, presentat a la plaça del Rei l’any 2000, i Canten la Grècia de Theodorakis, al costat de la cantant grega, amb qui al juliol del 2001 canta al Festival de Córdoba i al Festival Castillo de Alcañiz.

El novembre del 1999 participa en l’homenatge a Teresa Rebull. El juliol del 2000 intervé a la Festa per la Pau que se celebra a Barcelona.

Anterior          Següent

Comprar CD Cavall de foc a

Comprar el Cd a 

Convidats 

Joan Ramon Bonet

Manel Camp

Joan Manuel Serrat

 la ballarina Catherine Allard 

 Nena Venetsanou

Lautaro Rosas

Paco Cepero

Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis

Grup de Dansa de Mallorca

Martirio

Lluís Llach

Coral Universitària de les Illes Balears

 

Músics

Javier Mas, guitarra dotze cordes, elèctrica, arxillaüd i bandúrria

Feliu Gasull, guitarra

Santi Burgos, viola i mandolina

Xavier Figuerola, saxo i clarinet

Dimitri Psonis, percussió, bouzuki i santuri

Jordi “Xoli” Satorra, percussió

Jordi Rallo, tables índies

Lluís Ribalta, bateria

Jordi Gaspar, contrabaix

Francesc Capella, teclats

Manel Camp, piano

Equip tècnic 

Fitxa artística

Direcció escènica: Iago Pericot

Espai escènic: Ignasi Cristià i Iago Pericot

Coordinació artística: Mariona Sagarra

Direcció musical: Javier Mas i Manel Camp

 

 

 

 

 

 

 

Fitxa tècnica

Disseny de so: Ferran Conangla

Disseny d’il·luminació: Rafael Puigsamper

Tècnic de monitors: Robert Puigsamper

Coordinació de so, escenari i backline: Dani Almiñana

Producció tècnica i regidoria: Susana Jové

Assistents de regidoria: Marta Jové i Lourdes Español

Assistents de producció: Oriol Ferrer i Núria Peiró

Producció executiva: Jordi de Ramon Produccions

Organització: Ressons

El gener de 1997 s’inicia amb dues setmanes de nou al Café Central de Madrid i s’acaba els dies 30 i 31 a París, on és convidada al Collège d’Espagne i l’Instituto Cervantes. Tot i això l’any 1997 és l’any de la celebració dels 30 anys de carrera professional que tindrà el seu moment culminant al Palau Sant Jordi de Barcelona el dia 23 d’abril amb el concert El cor del temps, on hi haurà 11 convidats: Manel Camp, Joan Manuel Serrat, la ballarina Catherine Allard, la cantant grega Nena Venetsanou, Lautaro Rosas, Paco Cepero, l’Ensemble de Musique Traditionnelle de Tunis, el Grup de Dansa de Mallorca, Martirio, Lluís Llach i la Coral Universitat de les Illes Balears. El músics que acompanyen Maria del Mar Bonet en aquest concert d’aniversari són Javier Mas, Feliu Gasull, Santi Burgos, Xavier Figuerola, Dimitri Psonis, Jordi Xoli Satorra, Jordi Rallo, Jordi Gaspar, Francesc Capella i Manel Camp. El cor del temps compta amb Iago Pericot com a director escènic, que dota de forts ingredients visuals i teatrals aquest concert. El públic assistent supera les 17.000 persones. El cor del temps s’enregistra en viu i dóna lloc a la publicació d’un doble CD.

L’última setmana de juny i la primera de juliol repeteix a la plaça del Rei amb el mateix concert en un format més íntim i sense convidats, que aquest cop titula Sis llunes de quart minvant, tot i que finalment seran cinc recitals perquè la pluja obliga a cancel·lar el primer. Al llarg de tot l’any fa gira amb El cor del temps pels Països Catalans i l’Estat espanyol, sovint amb convidats diferents segons els llocs on actua. A l’agost canta a Líthica – Pedreres de s’Hostal a Ciutadella, Menorca, i l’1 de setembre, a Grècia, a Tessalònica, capital cultural europea, dins del cicle Dones creadores de dos mars. Col·labora en el disc Rosas a Rosalía d’Amancio Prada i roda el film de Ventura Pons Autor per autor, produït per l’SGAE.

L’any 1998 continua la gira d’ El cor del temps. Al gener fa dos recitals a Glasgow. A Galícia convida Amancio Prada, Emilio Cao i Uxía. Participa en l’homenatge a Federico García Lorca De Granada a la luna, dirigit per Rosa Vergés, amb «Oda a Salvador Dalí». Publica el seu segon llibre de poemes i pintures, Quadern de viatge, amb Columna Edicions. Col·labora en el disc de Loquillo Con elegancia amb la cançó sobre el poema de Pere Quart «Quin fred al cor, camarada!», i al disc de Jackson Browne Cántame mis canciones amb «Cançó per a Adam» acompanyada de Javier Mas.

Participa al IX Festival Cantigas de maio de Seixal, a Portugal, davant més de 1.000 persones, i al Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí. A la plaça del Rei convida la cantant italiana Lucia Galeazzi en un concert on ambdues acaben el recital compartint cançons de treball de Mallorca i Itàlia. També participa en la celebració dels 30 anys de formació del Grup de Folk i el desè aniversari de l’Altaveu de Sant Boi de Llobregat.

Aquest any de 1998 arriba a l’Argentina, on canta per primera vegada. Ho fa a Buenos Aires, Paraná i La Plata. Continua el seu viatge per Amèrica del Sud i participa en l’homenatge a Salvador Allende Con Allende siempre el dia 4 de setembre per commemorar el 25è aniversari de la seva mort, a l’Estadio Nacional de Santiago de Xile, davant més de 65.000 persones.

El mes d’octubre del 1998 fa gira pel Marroc per primera vegada. Les ciutats que visita són Casablanca, Rabat, Fes, Tànger i Tetuan. 

Anterior          Següent

Comprar CD El cor del temps a

Comprar el Cd a 

L’any 1994 comença amb un concert en homenatge a Joan Miró a l’Auditorium de Palma el mes de gener. Durant els primers mesos del 1994 durà l’espectacle Viatgera de nits per diferents ciutats de l’Estat espanyol: al febrer a Cantàbria, a Terrassa i a Vigo, entre d’altres; al març, a Santiago de Compostel·la, on participa juntament amb Amália Rodrigues i Uxía en el Dia da Muller en el concert que anomenen Mulleres a viva voz; al març també canta a Còrdova acompanyada de l’Orquesta de Córdoba, dirigida per Leo Brouwer, i amb Feliu Gasull.

Al juliol presenta a la plaça del Rei de Barcelona el concert compartit amb el cantant turc Zülfü Livaneli, que ha conegut anys abans al festival de la Mediterrània de Palma i amb qui es manté en contacte fins el punt que li demana gravar les seves cançons. L’espectacle es titularà Merhaba. Tant l’espectacle Viatgera de nits —de l’any 1993— com Merhaba —del 1994— són l’embrió del disc següent, Salmaia, enregistrat durant els mesos de febrer i març del 1995. Els músics que acompanyen la cantant en la gira de Salmaia són Javier Mas, Feliu Gasull, Dimitri Psonis, Jordi Xoli Satorra a la percussió i el recentment incorporat Jordi Gaspar al contrabaix, que a partir d’ara serà un dels músics col·laboradors habituals. El repertori del disc són cançons turques de Zülfü Livaneli, d’Eivissa, de l’Alguer, de Sicília, de Grècia i de Nàpols, amb l’acompanyament en les cançons «Sevasdà» i «Tots dos ens equivocàrem» dels músics tunisians de l’Ensemble de Musique Traditionnelle de Tunis, dirigits per ja l’antic col·laborador Fethi Zghonda. Totes aquestes cançons formen el mosaic mediterrani que representa el disc Salmaia, on Maria del Mar Bonet ens duu per un Mediterrani que descriu, compartint la idea de Zülfü Livaneli, com un país.

Al juny del 1994 participa en l’homenatge a Guillem d’Efak que se li fa a Palma, amb altres cantants com Lluís Llach, Marina Rossell, Raimon, Joan Manuel Serrat, Núria Feliu i Quico Pi de la Serra, organitzat per l’Obra Cultural Balear. Al setembre pren part en el concert homenatge a Salvat- Papasseit durant les festes de la Mercè de Barcelona, en què participen Teresa Rebull, Guillermina Motta, Josep Tero i Toti Soler, entre d’altres. El 30 de novembre intervé en l’homenatge a Ovidi Montllor al Teatre Calderón d’Alcoi, juntament amb Vicent Torrent i Manolo Miralles d’Al Tall, Jordi Gil, Tomeu Penya, Marina Rossell, Joan Manuel Serrat, Lluís Miquel, Raimon, Toti Soler i Quico Pi de la Serra, entre d’altres.

Al setembre actua a Alacant; a l’octubre, a Expocultura 94 al Moll de la Fusta de Barcelona, davant de 12.000 persones, a Sagunt i a la catedral de Jerez de la Frontera. Al novembre participa en el concert benèfic a favor de les víctimes de les riuades de Santa Eulàlia de Ronçana al Palau Olímpic de Granollers; també al novembre, en el concert de commemoració dels 15 anys de TVE Balears, amb Xesc Forteza, Tomeu Penya, UC i Joana Font.

Aquest any, 1995, es produeixen les morts de dos amics i cantants, Guillem d’Efak i Ovidi Montllor.

El disc Salmaia s’edita a molts països: Turquia, el Canadà, Holanda i Alemanya en són alguns exemples. La gira d’aquest disc és intensa durant l’any 1995. Al gener, al llarg de tres setmanes, el presenta al Café Central de Madrid, un local menut que normalment acull concerts de jazz de petit format: poder escoltar i veure un recital de Maria del Mar Bonet, en què presenta el nou disc, en un ambient tan íntim i proper genera gran expectació a la ciutat. Al mes de març ho fa per terres valencianes: a Vila-real, a Elda, el dia 7 al Teatre Principal de València, i a Alcoi, pocs mesos després de la mort d’Ovidi Montllor. En relació amb aquest concert a Alcoi, Maria del Mar Bonet afirma: «És terrible viure la mort de l’Ovidi des d’Alcoi i haver actuat al mateix teatre on fa tres mesos i deu dies li fèiem l’homenatge. Aquell dia tots sabíem que li dèiem adéu una mica a l’Ovidi, però comptàvem amb la seva fortalesa d’ànim, sobretot, amb les ganes que tenia de viure, i amb l’esperança que hi poses pel mig, perquè la mort no s’emporti les persones que t’estimes.»

El dia 2 d’abril actua a la clausura de la XII Semana Galega da Filosofía; al mes de maig, al Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú, convidada amb motiu dels 20 anys de la col·laboració amb Al Tall, a Alacant i a Berga. El 22 de juny, a la sala La Riviera de Madrid  en el marc del Johnnie Music Festival, i uns dies més tard, a la plaça del Rei de Barcelona, on fa la presentació del disc als barcelonins. El El dia 8 de juliol actua al Festival de Córdoba, al Gran Teatro, el 13 de juliol ho fa dins del cicle Cançons de la Mediterrània de Palma, en què actua per tercera vegada, i on presenta el disc en un format complet acompanyada dels musics tunisians. Al setembre, a l’Altaveu de Sant Boi de Llobregat presenta Salmaia en un concert compartit amb Carmen Linares. Al novembre ho fa a Saragossa.

A l’estiu del 1995 comença la gira internacional de Salmaia: a l’agost participa a l’Edimburg International Festival els dies 25 i 27, gira que continua fins a l’estiu de l’any següent, 1996, al Canadà, als prestigiosos Festival de Montreal, davant gairebé 6.000 persones, i de El Quebec. Al juny ho fa a Istanbul, amb un gran èxit i davant de més de 4.000 persones en un concert compartit amb Zülfü Livaneli.

Paral·lelament, l’any 1996 presenta el nou espectacle Solatges, que estrena  novament al Café Central de Madrid; després el porta a la plaça del Rei i fa una gira per diferents indrets dels Països Catalans com Maó, Eivissa, on fa més de 10 anys que no hi canta, i València, així com per altres poblacions de  l’Estat espanyol.

Al juliol del 1996 s’inaugura l’exposició «Secreta passió» a Palma amb pintures de Maria del Mar Bonet, Toni Catany i Damià Huguet. L’11 d’octubre s’inaugura l’exposició conjunta de pintures de Maria del Mar Bonet i Toni Catany a Manresa titulada «Identitats». Al mateix mes rep el premi Ovidi Montllor pel disc Salmaia de part de l’Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana i el 31 de desembre, la Medalla de la Ciutat de l’Ajuntament de Palma.

Al novembre de 1996 el Govern Balear proclama la cançó «La balanguera» himne de Mallorca, amb l’abstenció del Partit Popular. 

Anterior          Següent

Comprar el Cd a 

L’estiu del 1992 es presenta a la plaça del Rei de Barcelona l’espectacle La Grècia de Theodorakis amb motiu de rememorar les originàries olimpíades gregues dins l’any en què Barcelona és seu de les contemporànies. L’espectacle és l’origen del disc El·las, que està dedicat exclusivament a cançons del músic grec Mikis Theodorakis. Les adaptacions de les lletres van a càrrec, gairebé totes, del poeta valencià Albert Garcia en col·laboració amb Maria del Mar Bonet. La cantant explica en moltes ocasions que des dels seus principis professionals escoltava Theodorakis i desitjava cantar-lo. És l’any 1992, doncs, quan aquest desig es veu realitzat. El compositor grec assisteix a totes les representacions que fa a la plaça del Rei i explica a Maria del Mar Bonet el que li semblen les adaptacions que Albert Garcia ha fet de les seves cançons: «A mi m’han traduït molt a tot el món, m’han traduït a Suècia, a Alemanya, a Itàlia, però sembla que llancin vidres en terra quan canten les meves cançons, perquè no encaixen, en canvi tu sembla que cantis en grec, res no hi sobra.»

Al llarg del 1992, Maria del Mar Bonet combina l’espectacle La Grècia de Theodorakis amb el d’Adesiara, que commemora dues dècades professionals, i fa gira per Catalunya i l’Estat espanyol amb un espectacle o l’altre. Aquest any també realitza altres concerts destacables: al juny participa en el Festival de Bonneuil de França juntament amb Quico Pi de la Serra; al juliol torna a l’Auditori de Tarragona; a l’agost forma part del Festival Trobadors i Joglars a Granollers —juntament amb George Moustaki, Paco Ibáñez i Rafael Alberti—, que acull més de 3.000 persones; també a l’agost, a Peralada, dóna veu al concert compost per Feliu Gasull Cant de benvinguda, sobre poemes de Joan Vinyoli; el 5 de setembre ofereix el concert, que tindrà una rèplica més endavant al País Valencià, Mallorca es presenta, a la plaça de la catedral de Barcelona davant de més de 15.000 persones, juntament amb la Coral Universitat de les Illes Balears i amb Lluís Llach com a convidat especial. Als mesos d’octubre i novembre fa gira per Castella-la Manxa amb l’espectacle sobre Theodorakis, i passa per ciutats com León —on per primera vegada canta al Teatro Emperador—, Albacete i Guadalajara. Al juny va a Granada, i al novembre i al desembre, a Tòquio, canta en directe amb Nacho Duato en la coreografia Arenal.

El 23 de novembre del 1992 rep el Premi Nacional de la Música de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1993 publica el disc El·las. Els músics que l’acompanyen són Javier Mas, Feliu Gasull, Dimitri Psonis, Carles Cases, Santiago Santa Salas, Horacio Fumero i Jaume Cortadellas, i els arranjaments van a càrrec de Christhian Boissel, col·laborador habitual de Mikis Theodorakis.

Al gener canta La Grècia de Theodorakis a Palma, després fa gira per Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos acompanyada de Feliu Gasull i Javier Mas. Al març, a Múrcia; al maig, de nou a Palma. Presenta l’àlbum El·las a l’Espai de Barcelona entre els dies 5 i 9 de maig.

Durant aquest any participa en dos concerts solidaris: a Lleida a favor del poble de Somàlia i al Palau Sant Jordi de Barcelona, al costat de Lluís Llach, en solidaritat amb Bòsnia. El 30 de juny ofereixen el concert Mallorca es presenta a València davant de 5.000 persones, amb Ovidi Montllor i Toti Soler com a convidats. A l’agost col·labora en la celebració dels 15 anys de la Universitat de les Illes Balears.

Al juliol presenta el nou espectacle Viatgera de nits a la plaça del Rei de Barcelona, que representa un viatge musical per la Mediterrània; algunes de les cançons ja les hi havia cantat l’any anterior, les gregues, i ara amplia el ventall fins a Itàlia, Còrsega, Sardenya, Mallorca, Tunísia, el País Valencià i Catalunya.

Anterior          Següent

Comprar el Cd a 

El juliol del 1984 un jove Nacho Duato, ballarí valencià que forma part de la Nederlands Dans Theatre, companyia oficial de la Haia, guanya el prestigiós premi de Colònia amb la seva primera coreografia, feta sobre música de Maria del Mar Bonet. Ambdós artistes no es coneixen. Nacho Duato diu de la cantant i de la seva música: «Me decidí por la música de Maria del Mar Bonet porque la lengua catalana me encanta y porque mi movimiento va mucho con su música y con lo que yo quería decir: la tierra, el trabajo.» Maria del Mar Bonet veu aquesta coreografia anys més tard i queda impressionada. Ella mateixa ho explica: «Jo no vaig veure Jardí tancat fins anys després a Terrassa. Hi vàrem anar en Lautaro Rosas, un dels autors de la música, i jo i vàrem acabar plorant d’emoció per com era de meravellosa. Teníem moltes ganes de conèixer en Nacho. Vaig conèixer el veritable ritme de les meves cançons quan les vaig veure ballades per Nacho i la resta de ballarins que componen la Nederlands.»

Un any després es coneixen personalment en un teatre de Madrid on Nacho Duato està dirigint uns assajos; allà Maria del Mar Bonet li regala el seu darrer disc editat, Gavines i dragons. Mesos més tard rep la proposta de Nacho Duato de fer coreografies del nou disc i titular-les Arenal; aleshores es trasllada a Amsterdam per assajar amb la companyia holandesa aquesta nova coreografia amb la qual al gener del 1988 farà gira pels Països Baixos, a les ciutats d’Amsterdam, Utrecht i la Haia, també per França i per Alemanya, a Colònia. Els músics que l’acompanyen en aquesta gira són Feliu Gasull, que s’incorpora al grup en aquests moments i restarà molts anys al costat de la cantant, Javier Mas, Jordi Rallo, Steve de Swardt i Joan Figueras. Al juny del mateix any actuen al Festival Grec de Barcelona, al Teatre Grec. En aquesta època Nacho Duato ja és el coreògraf estable del Nederlands Dans Theatre.

L’any 1989, coincidint amb una de les seves gires conjuntes, Nacho Duato sorprèn Maria del Mar Bonet amb un regal d’aniversari: la coreografia a dos Cor perdut, sobre la cançó armènia «Bir demet yasemen», que com s’ha dit Maria del Mar Bonet ha adaptat amb un poema sobre el desig, i que dansen ell i Catherine Allard.

El públic de dansa contemporània descobreix així la veu i la música de Maria del Mar Bonet, per la qual cosa editen aquest Coreografies, que a més a més és testimoni d’una de les col·laboracions més fructíferes de la cantant.

El desembre del 1990 —Nacho Duato ara és el director artístic del Ballet del Teatro Lírico Nacional, a Madrid—, acompanyat de Maria del Mar Bonet i els seus músics, Arenal arriba a Moscou i Leningrad, on obtenen un gran èxit. Sempre que puguin i les contractacions i les agendes ho permetin actuaran junts: l’any 1991 fan gira per l’Estat espanyol, al Teatro de la Zarzuela de Madrid, a Palma, a Santander i a Sant Sebastià. Al Festival Grec de l’any 1991 Nacho Duato presenta la nova coreografia Cor perdut.

L’any 1992, de nou junts representen Arenal a Granada i a Sevilla, i a finals d’any, a Tòquio. L’any 1995, als afores de París, a Saint Quentin-en-Yvelines, també amb un èxit rotund.

Són uns anys en què Nacho Duato duu la coreografia Arenal per tot el món. Aquestes coreografies sobre cançons de Maria del Mar Bonet agraden tant que moltes companyies les representen fins al punt que es té coneixement que cada dia de l’any, en algun teatre del món, es representen.

L’any 1996 Catherine Allard passa a dirigir la nova companyia de dansa de l’Institut de Teatre de Barcelona, l’IT Dansa, i en diverses ocasions torna a representar aquestes coreografies acompanyada de la veu de Maria del Mar Bonet. L’any 1997 Catherine Allard és una de les convidades al concert El cor del temps, amb què se celebren els 30 anys de carrera professional de Maria del Mar Bonet, i ambdues ofereixen un fragment d’aquestes coreografies cantades en viu al públic barceloní.

Anterior          Següent

Comprar el Cd a 

El disc Bon viatge faci la cadernera està dedicat a na Noreta, veïna de la família Bonet Verdaguer al carrer Pelleteria de Palma. A la dedicatòria es pot llegir: «Quan jo era molt nina, na Noreta, que vivia davall de ca nostra, sempre tenia un moment, mentre feia alguna feina, per contar-me rondalles. Era incansable, i una meravellosa contadora, ja que jo tenia les meves preferides… i les hi feia repetir i repetir. No l’oblidaré mai, ni tampoc la seva veu càlida, ni la seva paciència.»

Maria del Mar Bonet demana a Gabriel Janer Manila que faci versions de rondalles seleccionades de l’Aplec de rondaies mallorquines de mossèn Antoni M. Alcover. Es tracta de 13 cançons amb música composta per nou músics amics: Joan Bibiloni, Miquel Àngel Oñate, Enric Murillo, Antoni Parera Fons, Javier Mas, Toti Soler, J. M. Curty —amb col·laboració de la cantant en la cançó «El drac de na Coca»—, Luis Delgado, Javier Bergia, Vicent Ferragut i Feliu Gasull.
El disc va acompanyat d’un llibret amb il·lustracions d’una altra amiga, Carme Solé Vendrell, il·lustradora de llibres infantils.

El disc s’enregistra entre el febrer i març del 1990 i es presenta per primera vegada el 6 d’abril a Madrid, dins el cicle Estrellas en Madrid al Centro Cultural Villa. El 28 del mateix mes es presenta a l’Auditorium de Palma, a Mallorca, on intervenen els músics Antoni Parera Fons, Joan Bibiloni i Luis Delgado com a col·laboradors especials, i el 28 de maig, al Palau de la Música Catalana de Barcelona. La gira de Bon viatge faci la cadernera arriba a molts municipis de Catalunya, a les Canàries, a Sardenya, al Festival La Notte dei Poeti, i torna a Barcelona per les festes de la Mercè, on actua davant més de 4.000 persones.

Anterior          Següent

Comprar el Cd a 

Del 4 al 21 de febrer del 1988 Maria del Mar Bonet i Manel Camp inicien la tanda de recitals titulada Ben a prop al Teatre Lliure de Barcelona amb un gran èxit d’assistència i una crítica molt favorable davant d’aquest nou repte de la cantant, que fa una incursió al món del jazz de la mà del músic manresà. Fabià Puigserver s’encarrega de la preparació escènica. A la crònica que en fa Miquel Jurado al El País diu: «Maria del Mar Bonet no se ha convertido en una cantante de jazz, simplemente ha demostrado ser una cantante con mayúsculas, capaz de afrontar repertorios muy variados, hacerlos suyos y seducir a todo aquél que se aproxime. Ben a prop se convertirá en una de las sopresas del año y no precisamente por el morbo de comprobar si la Bonet es capaz de salir airosa del trance, sino por su honestidad y su calidad.»

Les cançons que s’inclouen al disc són «Jim», que ja interpretaren junts el 1979 a Per Corpus al Romea, dues de Maria del Mar Bonet ja conegudes, «Si véns prest» i «No voldria res més ara», «Epigrama» de Salvat-Papasseit, amb música de Toti Soler, i «Jo em donaria a qui em volgués» de Palau i Fabre i música de Maria del Mar Bonet, a més de les adaptacions de clàssics americans com «Abraça’m» de G. Gershwin, «Dolça remor de cada tarda» dels Rolling Stones i «En algun lloc del meu cor» de J. Davis i J. Sherman, en què les adaptacions al català són a càrrec de Josep Tero.

L’enregistrament del disc es fa als estudis Gema de Barcelona al febrer del 1989 amb arranjaments de Manel Camp, amb Bruno Menny, tècnic de so francès que ja havia treballat amb la cantant a Normandia en la gravació del disc Jardí tancat,  i amb direcció artística de Maria del Mar Bonet i Manel Camp. Els músics que hi intervenen són Horacio Fumero, Xavier Figuerola, Lluís Ribalta, Andreu Ubach i el Quartet de corda.

Al març comencen la gira de Ben a prop a Perpinyà, passant pel Teatro Albéniz de Madrid i per Palma, dins del marc del festival de Cançons de la Mediterrània, al juliol.

Al maig presenten el disc al Teatre Principal de Palma, a Mallorca. I al juliol, al Festival Grec de Barcelona.

Anterior          Següent

Comprar el Cd a