Rock

El 16 d’abril del 1975 canta al Palau de la Música Catalana —no ho havia fet des del 1971—, on estrena a Catalunya la cançó «Abril», dedicada al cantautor i amic portuguès José Afonso, en clara referència als canvis polítics que havien succeït al país veí. El públic interpreta aquesta cançó com un cant d’esperança en uns moments en què s’intueix la fi del règim franquista.

Una setmana més tard, el 27 d’abril, actua a l’Olympia de París en un concert matinal compartit amb Ovidi Montllor i Toti Soler. Aquest concert s’enregistra en directe i donarà lloc al següent llarga durada, que sortirà a la venda al novembre d’aquest any, A l’Olympia. En aquest concert hi assisteix el poeta valencià Vicent Andrés Estellés, que en acabar s’acosta a saludar els dos cantants i regala a Maria del Mar Bonet un llibre seu on hi ha uns poemes breus que donaran lloc a la cançó «Les illes» del disc següent.

De les cançons que formen l’àlbum, cinc són de creació pròpia: «Cançó de bressol», «Abril», «No sé com acabarà», «Aigo» i «Me n’aniré de casa»; quatre, populars mallorquines; dues, sobre poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, i una, «Romanço», de Miquel Martí i Pol, que en algun moment li fou censurada. Els músics que l’acompanyen són els germans Moraleda, Albert al contrabaix i flauta i Jordi al piano i fagot, Josep M. Bardagí a la guitarra, Josep M. Brotons a la flauta i Nilton a la percussió.

El 3 de juliol del 1975 Maria del Mar Bonet fa el primer recital a la plaça del Rei de Barcelona, indret que ella mateixa proposa a l’Ajuntament atès que el considera idoni tant per la seva acústica com per l’ambientació que ofereix, i que fins llavors només havia acollit puntualment, als estius, la banda municipal de la ciutat. Ho fa acompanyada de Josep M. Bardagí a la guitarra i d’Albert Moraleda al contrabaix, flauta i percussions. Aquest primer any de la plaça del Rei s’inclou dins el que anomenaren Serenates al Barri Gòtic. Representa l’inici d’una sèrie de tandes de recitals que oferirà els estius a Barcelona i que el públic barceloní viu com un retrobament anual amb la cantant; al llarg de la seva carrera arriba a ocupar la plaça els estius, de forma intermitent, més de vint anys.

Les Sis Hores de Cançó de Canet, on participa al juliol, són especialment rellevants ja que hi assisteixen més de 30.000 persones. Representa una renovació del món de la cançó en català en un moment en què és qüestionada, i resulta una clara demostració que la música en català encara interessa i molt. En aquesta ocasió Maria del Mar Bonet hi participa posant veu a l’Orquestra Mirasol, en una col·laboració memorable.

Al novembre viatja a Mèxic, a Guatemala i a Veneçuela; a aquest darrer país hi va amb Lluís Llach, convidats en motiu dels Jocs Florals a l’exili que s’organitzen a Caracas.

Anterior          Següent

Comprar el Cd a 

El 20 de desembre del 1972, com s’ha dit, el pintor Joan Miró assisteix a un concert de Maria del Mar Bonet a Palma on interpreta poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a qui Joan Miró admirava. En conèixer les diferències que la cantant té amb la seva discogràfica li ofereix, si això la pot alliberar del contracte amb l’editora, fer-li la portada del disc següent i ajudar-la a seguir el camí professional que ella desitja. Al març del 1973 trenca, doncs, definitivament amb Bocaccio Records i Alain Milhaud. Comença una nova etapa a la discogràfica Ariola i es posa a treballar en aquest nou disc, que la crítica defineix com essencialment mallorquí. És així com l’any 1974 es publica l’àlbum amb portada de Joan Miró i presentació de Salvador Espriu, amic íntim del poeta mallorquí. En aquesta presentació Espriu escriu: «La intel·ligent, la civilitzada manera de dir i cantar de Maria del Mar Bonet s’imposarà de seguida, un cop més, a l’atenció de tots els qui escoltin aquest disc. Amb les cançons que l’integren, la gran artista ateny —ho gosaria afirmar— una definitiva maduresa, el cim al qual l’ha conduïda, pels complexos camins de la seva sensibilitat, un molt conscient i disciplinat esforç.»

El disc inclou cinc poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, un de Joan Alcover, un de Joan Vergés i dues cançons de creació pròpia, «Vigila el mar» i «Jo viatjava amb tu». L’enregistrament es fa a Normandia (França), als estudis Fremontel, amb arranjaments novament a càrrec de Jacques Denjean, i editat per Ariola i la galeria d’art mallorquina Sala Pelaires. La música de la majoria de les cançons és de Maria del Mar Bonet amb col·laboració d’Hilario Camacho.

El 14 d’abril presenta el nou disc a l’Auditorium de Palma amb un nou grup musical: Albert Moraleda al contrabaix i piano, Josep Maria Bardagí a les guitarres, R. Oliva a la bateria i Josep Maria Brotons a la flauta. Posteriorment fa la presentació del disc del 19 al 23 d’abril a la sala Zeleste de Barcelona; del 25 al 28 d’abril, al Teatre Quart de València i el 5 de juny actua per primera vegada al Teatro Español de Madrid amb un èxit rotund.

Abans ha cantat a París i al programa de ràdio francès Musicorama, que representa l’avantsala de l’Olympia. Viatja a Portugal i participa en el Festival Canto Livre que se celebra després de la Revolució dels Clavells, que tingué lloc al mes d’abril en aquest país. Estrena la cançó «Abril» dedicada al seu amic i cantant portuguès José Afonso.

Participa en programes televisius de Portugal i Suïssa i grava el programa A su aire de TVE al Palau Vivot de Palma, presentat pel seu amic Joan Manresa.

Al novembre d’aquest any la policia franquista la deté abans d’embarcar-se cap a Palma. El motiu: troben un arxiu de premsa clandestina en una casa de lloguer que anava a nom seu, però on feia poc temps que ja no vivia. La deixen en llibertat al cap de 24 hores.

Aquest disc es reedita en format Cd per l’editora Picap l’any 1997.

Anterior          Següent

Comprar CD Maria del Mar Bonet (1974) a

Comprar el Cd a 

A finals del 1971 enregistra el seu segon llarga durada amb la nova editora, Bocaccio Records, que apareixerà a finals del 1972. Aquest disc inclou poemes d’Anselm Turmeda, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Josep Palau i Fabre, i cal destacar que, per primera vegada, s’enregistra la cançó «Em dius que el nostre amor» a partir d’un poema de Joan Vergés i música de Toti Soler. També inclou cançons populars i cançons de creació pròpia com «Mercè», «Cançó per una bona mort», «No voldria res més ara» (l’única del senzill anterior) i «Cançó del bon amor». El 1981 es reeditarà aquest disc amb «L’àguila negra» inclosa.

Durant aquest any, 1972, es comencen a fer evidents les diferències d’objectius amb l’editora, amb direcció artística d’Alain Milhaud, que li proposa com a estratègia comercial cantar en altres llengües, proposta amb la qual ella no se sent identificada.

Al juny apareix al programa de TVE Estudio abierto i al juliol, al programa radiofònic Las Galas de la ràdio madrilenya de cobertura estatal SER, on fa un recital complet.

Les actuacions d’aquest any les fa acompanyada, per primera vegada, d’un grup musical estable de quatre músics: Jordi Clua al baix, Ia Clua a la guitarra, Jaume Cortadellas a la flauta i Francesc Pi al violoncel, amb els quals actua fins a finals del 1973.

Durant el 1973 comença estudis de cant amb Maria del Carme Bustamante.

Anterior          Següent

Comprar el Cd a 

El gener de 1971 Maria del Mar Bonet fa una sèrie de concerts a Madrid en un local petit, el Bourbons, que normalment acull concerts de jazz, amb gran expectació per part del públic i dels quals la premsa fa molt bona crítica. En aquests recitals coneix Alain Milhaud i Oriol Regàs, que tenen el projecte de crear una nova discogràfica, Bocaccio Records. 

Així, el març del 1971 canvia de discogràfica, ara treballarà amb aquesta nova editora que té la intenció d’arribar a tot l’Estat espanyol, Bocaccio Records. La primera producció que fan conjuntament és el senzill L’àguila negra, en què s’adapta la cançó de la cantant francesa Barbara, amb versió al català de Delfí Abella, i on s’inclou una cançó de creació pròpia «No voldria res més ara». A l’agost se’n fa l’enregistrament, els arranjaments van a càrrec de Jacques Denjean, i al setembre es fa una presentació del disc a la sala Bocaccio de Barcelona amb la intenció que tingui una gran repercussió mediàtica. Al desembre «L’àguila negra», per primera vegada una cançó cantada en català, passa a formar part de la llista d’èxits de l’Estat espanyol i rep el Disc d’Or per aquest senzill que per a la cantant representa la seva consolidació com una de les millors veus del panorama espanyol.

A l’abril comparteix escenari amb Georges Moustaki al Palau de la Música Catalana de Barcelona, després que el cantant francès l’escoltés i li proposés acompanyar-lo.

El 20 d’octubre fa un recital juntament amb Madó Buades, cantant de música tradicional de Mallorca, a Campos, dins les 1es Festes de les Lletres a Campos.

El 27 de novembre comparteix escenari amb Ovidi Montllor un altre cop al Palau de la Música Catalana.

Durant el 1972 fa gira per tot l’Estat espanyol, que finalitza a l’Auditorium de Palma el 20 de desembre, concert al qual assisteix el pintor Joan Miró.

Anterior          Següent

Comprar el Cd a 

A finals del 1970 apareix el seu primer llarga durada amb arranjaments d’Antoni Ros-Marbà. Inclou sis cançons populars de l’illa de Mallorca, dues de Menorca i sis temes propis. Formen part d’aquest disc cançons com «No trobaràs la mar», «Jota marinera» o «Dóna’m sa mà», que esdevenen clàssics del seu repertori. Maria del Mar Bonet sempre ha destacat el treball magnífic d’Antoni Ros-Marbà en aquest disc. Les versions al castellà de les cançons van a càrrec de Mercè Verdaguer, la seva mare.

Al febrer d’aquest any fa una gira per l’Estat espanyol. A Madrid i Salamanca té molt bona recepció del públic universitari que la va a escoltar. Al març actua a València i a la Cova del Drac de Barcelona durant una setmana, on repetirà al juliol en les anomenades Nits d’estiu. El 19 de març fa un recital a l’Auditorium de Palma, on la sala es fa petita, els passadissos i les escales s’ocupen i es requereix que es posin cadires damunt l’escenari.

El 25 de novembre fa un concert a Bristol (Anglaterra) i més endavant a Estocolm.

El mes de desembre fa una tanda de recitals al Teatre Romea de Barcelona juntament amb Ovidi Montllor i el grup Dos + Un.

Durant aquest any intervé en dos programes televisius: a Mare Nostrum, de la TVE catalana, i a Estudio abierto, també de TVE, de cobertura estatal.

Anterior          Següent

Comprar el Cd a 

L’any 1969 apareix el tercer senzill de la cantant que inclou dues cançons: «Jo em donaria a qui em volgués», poema de Josep Palau i Fabre amb música de Maria del Mar Bonet, i «Si véns prest», amb lletra i música pròpies. Els arranjaments, que van a càrrec de Jordi Soler (Toti Soler), en aquell moment es consideren molt avantguardistes; altres músics que hi participen són Josep Polo a la bateria, Doro al baix elèctric, Jordi Sabatés a l’orgue Hammond i al piano, Ramon Escalas a les flautes i Toti Soler a la guitarra i al baix elèctric. Aquest disc sorprèn per un estil que l’aproxima al pop, amb el qual no se la identificava.

El 23 d’octubre es fa la presentació del nou senzill a la Cova del Drac de Barcelona. Josep Maria Espinàs presenta l’acte, en presència de Josep Palau i Fabre i el poeta sabadellenc Joan Oliver (Pere Quart), que intervé en l’acte i dedica el poema «Ripoll» a Maria del Mar Bonet. Manuel Vázquez Montalbán en fa la crònica a la revista Triunfo i diu: «Cuando Maria del Mar terminaba de cantar, se sentaba en una silla y contemplaba el espectáculo del conjunto que interpretaba rítmicamente lo que ella hasta entonces había interpretado mediante palabras cantadas. El público se movía como se movería en cualquier catacumba del electrosonido. Pero no era lo mismo. Las palabras habían dejado una memoria. Aquel ritmo tenía un sentido.»

Durant l’any fa diferents actuacions per tot Catalunya. Cal remarcar la seva intervenció al Festival de la Nova Cançó a França, a Sardenya i diferents llocs de l’Estat espanyol on se la comença a considerar una de les millors cantants del país. El seu públic és cada vegada més nombrós.

Al desembre d’aquest 1969, se li concedeix el premi Disc Català de l’any per la cançó «Jo em donaria a qui em volgués», a la millor cançó poètica.

Jordi Sabatés escriu sobre l’enregistrament del disc:

“UN BENDITO SACRILEGIO”
Corría el verano de 1969. Mi relación con Toti Soler pasaba por un momento de intensa y gratificante colaboración. Old friends. Había terminado nuestro contrato para actuar en el Tropical de Castelldefels y de acuerdo con todos sus integrantes, decidimos disolver el grupo PICNIC. Para mantener viva y activa nuestra complicidad, resolvimos crear dos asociaciones seguramente poco sociables y que fueron, a saber: el grupo OM -junto a Romà Escalas Llimona– para arreglos musicales y el grupo “Club de los genios modestos”, para desarreglos de cualquier tipo. Se intuye que la sombra de “Blood, Sweat & Tears” (entre otros) era alargada. También la de G.K.Chesterton. La fortuna inspiró a nuestra querida María del Mar Bonet y ella tuvo a bien encargarnos los arreglos de su próximo single. Dos canciones: “Jo em donaria a qui em volgués” y “Si vens prest”. El disco fue recibido con entusiasmo por una parte del público y con desconfianza previsible por parte de los habituales y habituados seguidores de la “canço” (más proclives a la chiruca que al pedal distorsionador) que lo consideraron cercano al sacrilegio (los hados me obsequiarían con el tiempo con un segundo “bendito sacrilegio”: me refiero a mi disco “Vampyria” con el genial Tete Montoliu). Nuevamente quiso la fortuna que un insigne gamberro cultural, gran poeta a la vez que poético destructor de bardos, escuchara el disco y quedara prendado de los arreglos. Era el gran Pau Riba y su reacción no se hizo esperar: seríamos los responsables de los arreglos de su magna obra: “Dioptria”/1.

Anterior          Següent

Comprar el Cd a 

El 28 de gener del 1968 Maria del Mar Bonet presenta el seu segon senzill, Què volen aquest gent?, a la Cova del Drac de Barcelona, també editat per Concèntric.

De les quatre cançons del disc tres són d’autoria pròpia, tant la lletra com la música, en què segueix l’estructura i la temàtica de les cançons populars.

L’altra cançó, «Què volen aquesta gent?», que dóna títol al disc, amb lletra de Lluís Serrahima i música de Maria del Mar Bonet, es converteix en un referent de la lluita antifranquista i ben aviat serà censurada pel règim fins a l’any 1977. La lletra fa referència a una notícia apareguda al diari sobre la mort d’un estudiant a Madrid quan la policia franquista va a detenir-lo a casa seva. Maria del Mar proposa a Lluís Serrahima que l’escrigui en forma de romanço, a l’estil de la cançó «La presó de Lleida». En una entrevista de Manuel Vázquez Montalbán per al llibre Antología de la Nova Cançó catalana (Ediciones de Cultura Popular, 1968) la cantant parla de la cançó protesta en aquests termes: «Hoy, entre nosotros, hay una absurda tendencia a prevalorar una canción por todo lo que dice o no dice políticamente. […] Se está creando un clima protector de cualquier letra, sea buena o mala, por el hecho de ser política. Y yo no, no estoy de acuerdo […] hay canciones malas y canciones buenas.»

Durant l’any fa nombrosos recitals tant per Catalunya com per l’Estat espanyol.

El 28 de febrer el seu pare, Joan Bonet, fa una conferència al Círculo Mallorquín de Palma on els seus dos fills, Maria del Mar i Joan Ramon, fan un recital després de la seva intervenció.

Al març surt el senzill al mercat i actua a la Universitat de Salamanca juntament amb Marià Alberó, on té un gran èxit.

Paral·lelament a les actuacions que fa com a membre d’Els Setze Jutges també col·labora amb el Grup de Folk, amb qui pren contacte de la mà de Pau Riba, i participa en el Festival Folk que se celebra al Parc de la Ciutadella de Barcelona al maig d’aquest any, 1968. 

A l’agost participa en el II Festival de la Cançó Catalana al Castell de Bellver, a Mallorca, juntament amb el seu germà Joan Ramon Bonet, Gerard Mates, Toni Moreno, Rafael Subirachs, Lluís Llach i Guillermina Motta.

El 29 d’octubre s’estrena l’obra de teatre Vent de garbí i una mica de por de Maria Aurèlia Capmany, amb la Nova Companyia de Barcelona, dirigida per Ventura Pons: és una de les seves poques incursions en el món del teatre però li resulta una molt bona experiència.

També cal destacar la seva participació en el Festival de la Nova Cançó que se celebra al desembre al Teatre Romea de Barcelona.

Anterior          Següent

Comprar el Cd a 

El 19 de desembre del 1966 Maria del Mar Bonet passa a formar part d’Els Setze Jutges com a jutgessa número catorze, en un acte al local L’Ovella Negra de Barcelona, durant la celebració del 5è aniversari del grup. Del 4 al 8 de juliol de l’any següent, 1967, presenta el seu primer senzill, Cançons de Menorca, editat per Concèntric, disc que representa l’inici de la seva carrera professional. Els músics que intervenen en l’enregistrament del disc Cançons de Menorca són Gracià Tarragó i Laura Almerich.

Maria del Mar Bonet entre els 11 i els 13 anys va formar part de la coral Stella Maris fundada i dirigida pel mestre Llorenç Galmés, músic menorquí i investigador del folklore musical de Menorca, que deixa una gran empremta en aquests primers anys de formació musical. Posteriorment rep classes de guitarra de Bartomeu Calatayud i de Juanito Coll.

Abans del 1967, però, ja ha cantat en petites intervencions a Mallorca. El 1964, acompanyant una conferència del seu pare, Joan Bonet, sobre la cançó francesa.

El seu germà, Joan Ramon Bonet, forma part d’Els Setze Jutges des de l’abril del 1965, i edita 3 discs entre els anys 1965 i 1967. És gràcies a la carrera que Joan Ramon Bonet inicia com a cantant i als seus amics de Barcelona, membres i fundadors d’Els Setze Jutges, que Maria del Mar Bonet s’introdueix en el món de la Nova Cançó. El 26 de juny de l’any 1965 és convidada a cantar amb Els Setze Jutges al I Festival de la Nova Cançó que se celebra a l’Hotel Jaume I de Palma, organitzat per les Juventudes Musicales dirigides per Pau Valls. Aquell dia Maria del Mar Bonet interpreta tres cançons menorquines. La seva intervenció agrada tant que se li demana de fer un recital en solitari amb aquelles cançons de l’illa germana que havia après a la coral. Així, el 4 de desembre del 1965, també a l’Hotel Jaume I i també organitzat per les Juventudes Musicales, Maria del Mar Bonet fa el seu primer recital en solitari.

Quan l’any 1966 es desplaça a Barcelona per continuar els seus estudis de ceràmica s’instal·la a casa de la família de Lluís Serrahima i Remei Margarit, uns dels fundadors d’Els Setze Jutges. En aquella època ja coneix els membres del grup també conegut com a Nova Cançó i sovint els acompanya als concerts com a representant de la cançó popular de les Illes fins que passa a formar part del grup el 19 de desembre.

Comença a treballar a la fàbrica de ceràmica de Jordi Aguadé, feina que combina amb els recitals que fa durant l’any. A principis del 1967 fa gira pels pobles de Mallorca juntament amb Joan Manuel Serrat i amb el seu germà Joan Ramon Bonet, que ja tenen alguns discs al mercat. El 5 de març actua al Teatre Romea de Barcelona juntament amb Raimon, Francesc Pi de la Serra i Guillermina Motta. Presenta el seu primer senzill Cançons de Menorca a la Cova del Drac en una tanda de recitals que es fa del 4 al 8 de juliol. Es tracta d’uns concerts organitzats per Concèntric on els tres últims membres d’Els Setze Jutges, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs, també coneguts com a Novíssima Cançó, presenten els seus primers discs. El primer lloc on se sent parlar d’aquest terme —de Novíssima Cançó— va ser, doncs, a la Cova del Drac, amb Josep Maria Espinàs com a mestre de cerimònies. L’11 d’octubre del mateix any, 1967, els tres darrers jutges, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs, fan un recital conjunt al Palau de la Música Catalana sota aquesta denominació —Novíssima Cançó—.

Amb el primer disc Maria del Mar Bonet és finalista en la categoria de Premi Revelació del Gran Premi del Disc Català.

Següent

Comprar el Cd a