Coreografies
Ariola, 1990
_
El juliol del 1984 un jove Nacho Duato, ballarí valencià que forma part de la Nederlands Dans Theatre, companyia oficial de la Haia, guanya el prestigiós premi de Colònia amb la seva primera coreografia, feta sobre música de Maria del Mar Bonet. Ambdós artistes no es coneixen. Nacho Duato diu de la cantant i de la seva música: «Me decidí por la música de Maria del Mar Bonet porque la lengua catalana me encanta y porque mi movimiento va mucho con su música y con lo que yo quería decir: la tierra, el trabajo.» Maria del Mar Bonet veu aquesta coreografia anys més tard i queda impressionada. Ella mateixa ho explica: «Jo no vaig veure Jardí tancat fins anys després a Terrassa. Hi vàrem anar en Lautaro Rosas, un dels autors de la música, i jo i vàrem acabar plorant d’emoció per com era de meravellosa. Teníem moltes ganes de conèixer en Nacho. Vaig conèixer el veritable ritme de les meves cançons quan les vaig veure ballades per Nacho i la resta de ballarins que componen la Nederlands.»
Un any després es coneixen personalment en un teatre de Madrid on Nacho Duato està dirigint uns assajos; allà Maria del Mar Bonet li regala el seu darrer disc editat, Gavines i dragons. Mesos més tard rep la proposta de Nacho Duato de fer coreografies del nou disc i titular-les Arenal; aleshores es trasllada a Amsterdam per assajar amb la companyia holandesa aquesta nova coreografia amb la qual al gener del 1988 farà gira pels Països Baixos, a les ciutats d’Amsterdam, Utrecht i la Haia, també per França i per Alemanya, a Colònia. Els músics que l’acompanyen en aquesta gira són Feliu Gasull, que s’incorpora al grup en aquests moments i restarà molts anys al costat de la cantant, Javier Mas, Jordi Rallo, Steve de Swardt i Joan Figueras. Al juny del mateix any actuen al Festival Grec de Barcelona, al Teatre Grec. En aquesta època Nacho Duato ja és el coreògraf estable del Nederlands Dans Theatre.
L’any 1989, coincidint amb una de les seves gires conjuntes, Nacho Duato sorprèn Maria del Mar Bonet amb un regal d’aniversari: la coreografia a dos Cor perdut, sobre la cançó armènia «Bir demet yasemen», que com s’ha dit Maria del Mar Bonet ha adaptat amb un poema sobre el desig, i que dansen ell i Catherine Allard.
El públic de dansa contemporània descobreix així la veu i la música de Maria del Mar Bonet, per la qual cosa editen aquest Coreografies, que a més a més és testimoni d’una de les col·laboracions més fructíferes de la cantant.
El desembre del 1990 —Nacho Duato ara és el director artístic del Ballet del Teatro Lírico Nacional, a Madrid—, acompanyat de Maria del Mar Bonet i els seus músics, Arenal arriba a Moscou i Leningrad, on obtenen un gran èxit. Sempre que puguin i les contractacions i les agendes ho permetin actuaran junts: l’any 1991 fan gira per l’Estat espanyol, al Teatro de la Zarzuela de Madrid, a Palma, a Santander i a Sant Sebastià. Al Festival Grec de l’any 1991 Nacho Duato presenta la nova coreografia Cor perdut.
L’any 1992, de nou junts representen Arenal a Granada i a Sevilla, i a finals d’any, a Tòquio. L’any 1995, als afores de París, a Saint Quentin-en-Yvelines, també amb un èxit rotund.
Són uns anys en què Nacho Duato duu la coreografia Arenal per tot el món. Aquestes coreografies sobre cançons de Maria del Mar Bonet agraden tant que moltes companyies les representen fins al punt que es té coneixement que cada dia de l’any, en algun teatre del món, es representen.
L’any 1996 Catherine Allard passa a dirigir la nova companyia de dansa de l’Institut de Teatre de Barcelona, l’IT Dansa, i en diverses ocasions torna a representar aquestes coreografies acompanyada de la veu de Maria del Mar Bonet. L’any 1997 Catherine Allard és una de les convidades al concert El cor del temps, amb què se celebren els 30 anys de carrera professional de Maria del Mar Bonet, i ambdues ofereixen un fragment d’aquestes coreografies cantades en viu al públic barceloní.
