Jardí tancat
Ariola, 1981
_
Durant l’any 1980 fa una gira per les terres de Galícia i la resta de l’Estat espanyol. També participa en diversos festivals a Corte (Còrsega), a Frankfurt, al Festival Folk 80, i a Colònia, essent la primera vegada que visita Alemanya.
Tanmateix el 1980 és un any dedicat a l’enregistrament del disc Jardí tancat, que marca un abans i un després en la seva trajectòria. La gravació es fa als estudis Moraleda de Barcelona i als estudis Fremontel de Normandia; hi participa una llarga llista de músics amb qui ja ha col·laborat, com Albert Moraleda i Jordi Sabatés, i músics francesos, amb la direcció artística de Maria del Mar Bonet i Lautaro Rosas. També col·labora en aquest disc amb l’arpa cèltica l’arpista bretó Alan Stivell, que després d’escoltar cantar Maria del Mar Bonet, en un concert a Madrid, la «Cançó de na Ruixa Mantells», de la qual s’enamora, li proposa que compti amb ell quan l’enregistri. Cal destacar també que en aquest disc col·labora per primera vegada amb el músic aragonès Javier Mas, que es mantindrà al seu costat fins a l’any 2007.
El disc està dedicat als poetes de l’escola mallorquina, la selecció dels quals ens la descriu Carme Riera en la presentació del disc: «Maria del Mar Bonet ha triat amb esment entre les figures cabdals de la poesia mallorquina seguint un criteri estètic i subjectiu —els poemes que li agraden— i musicals —les possibilitats de ser cantats—.» Aquests poetes són Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, Maria Antònia Salvà i Llorenç Riber. Per fer aquesta selecció la mateixa Maria del Mar fa esment de l’ajuda que ha tingut de Damià Huguet i Toni Catany.
Cançons com «La balanguera», «Cançó de na Ruixa Mantells», «El pi de Formentor», per destacar-ne algunes si es pot en un disc tan complet, esdevindran clàssics del seu repertori.
L’estiu del 1980 canta de nou a la plaça del Rei de Barcelona amb un repertori que inclou cançons de trobadors i dels poetes romàntics mallorquins, matèria poètica del que seran els seus dos discs següents. Al novembre d’aquest any fa quatre recitals al nou Centre Cultural de Terrassa compartint escenari amb el guitarrista flamenc Manolo Sanlúcar.
Al gener del 1981, en el recital a l’Auditorium de Palma, que ja ha esdevingut una tradició, aconsegueix de nou un ple absolut. Al març actua a París per a la Unesco; al maig, al Teatro Salamanca de Madrid i a Sardenya.
El 29 de juny del 1981 inicia la tanda de recitals a la plaça del Rei, uns recitals que el públic barceloní comença a considerar habituals; enguany presenta el disc Jardí tancat amb Lautaro Rosas i Javier Mas, i obté una gran acceptació per part del públic i la crítica.
Arran de la proposta d’Àngel Casas de tocar amb els músics que més li agradin en el programa de televisió Musical Express, reprèn el contacte amb el grup de músics tunisians que havia conegut a Marsella, l’Ensemble de Musique Traditionnelle de Tunis, dirigit per Fethi Zghonda. Viatja a Tunísia per gravar el programa i hi fa un recital. S’evidencia, doncs, en aquest 1981, que l’interès de Maria del Mar Bonet per la música mediterrània traspassa fronteres geogràfiques i lingüístiques, i que allò que fins llavors era una mirada cap a l’altra riba ara esdevé l’inici d’un llarg diàleg musical i poètic.
