Salmaia
Picap, 1995
_
L’any 1994 comença amb un concert en homenatge a Joan Miró a l’Auditorium de Palma el mes de gener. Durant els primers mesos del 1994 durà l’espectacle Viatgera de nits per diferents ciutats de l’Estat espanyol: al febrer a Cantàbria, a Terrassa i a Vigo, entre d’altres; al març, a Santiago de Compostel·la, on participa juntament amb Amália Rodrigues i Uxía en el Dia da Muller en el concert que anomenen Mulleres a viva voz; al març també canta a Còrdova acompanyada de l’Orquesta de Córdoba, dirigida per Leo Brouwer, i amb Feliu Gasull.
Al juliol presenta a la plaça del Rei de Barcelona el concert compartit amb el cantant turc Zülfü Livaneli, que ha conegut anys abans al festival de la Mediterrània de Palma i amb qui es manté en contacte fins el punt que li demana gravar les seves cançons. L’espectacle es titularà Merhaba. Tant l’espectacle Viatgera de nits —de l’any 1993— com Merhaba —del 1994— són l’embrió del disc següent, Salmaia, enregistrat durant els mesos de febrer i març del 1995. Els músics que acompanyen la cantant en la gira de Salmaia són Javier Mas, Feliu Gasull, Dimitri Psonis, Jordi Xoli Satorra a la percussió i el recentment incorporat Jordi Gaspar al contrabaix, que a partir d’ara serà un dels músics col·laboradors habituals. El repertori del disc són cançons turques de Zülfü Livaneli, d’Eivissa, de l’Alguer, de Sicília, de Grècia i de Nàpols, amb l’acompanyament en les cançons «Sevasdà» i «Tots dos ens equivocàrem» dels músics tunisians de l’Ensemble de Musique Traditionnelle de Tunis, dirigits per ja l’antic col·laborador Fethi Zghonda. Totes aquestes cançons formen el mosaic mediterrani que representa el disc Salmaia, on Maria del Mar Bonet ens duu per un Mediterrani que descriu, compartint la idea de Zülfü Livaneli, com un país.
Al juny del 1994 participa en l’homenatge a Guillem d’Efak que se li fa a Palma, amb altres cantants com Lluís Llach, Marina Rossell, Raimon, Joan Manuel Serrat, Núria Feliu i Quico Pi de la Serra, organitzat per l’Obra Cultural Balear. Al setembre pren part en el concert homenatge a Salvat- Papasseit durant les festes de la Mercè de Barcelona, en què participen Teresa Rebull, Guillermina Motta, Josep Tero i Toti Soler, entre d’altres. El 30 de novembre intervé en l’homenatge a Ovidi Montllor al Teatre Calderón d’Alcoi, juntament amb Vicent Torrent i Manolo Miralles d’Al Tall, Jordi Gil, Tomeu Penya, Marina Rossell, Joan Manuel Serrat, Lluís Miquel, Raimon, Toti Soler i Quico Pi de la Serra, entre d’altres.
Al setembre actua a Alacant; a l’octubre, a Expocultura 94 al Moll de la Fusta de Barcelona, davant de 12.000 persones, a Sagunt i a la catedral de Jerez de la Frontera. Al novembre participa en el concert benèfic a favor de les víctimes de les riuades de Santa Eulàlia de Ronçana al Palau Olímpic de Granollers; també al novembre, en el concert de commemoració dels 15 anys de TVE Balears, amb Xesc Forteza, Tomeu Penya, UC i Joana Font.
Aquest any, 1995, es produeixen les morts de dos amics i cantants, Guillem d’Efak i Ovidi Montllor.
El disc Salmaia s’edita a molts països: Turquia, el Canadà, Holanda i Alemanya en són alguns exemples. La gira d’aquest disc és intensa durant l’any 1995. Al gener, al llarg de tres setmanes, el presenta al Café Central de Madrid, un local menut que normalment acull concerts de jazz de petit format: poder escoltar i veure un recital de Maria del Mar Bonet, en què presenta el nou disc, en un ambient tan íntim i proper genera gran expectació a la ciutat. Al mes de març ho fa per terres valencianes: a Vila-real, a Elda, el dia 7 al Teatre Principal de València, i a Alcoi, pocs mesos després de la mort d’Ovidi Montllor. En relació amb aquest concert a Alcoi, Maria del Mar Bonet afirma: «És terrible viure la mort de l’Ovidi des d’Alcoi i haver actuat al mateix teatre on fa tres mesos i deu dies li fèiem l’homenatge. Aquell dia tots sabíem que li dèiem adéu una mica a l’Ovidi, però comptàvem amb la seva fortalesa d’ànim, sobretot, amb les ganes que tenia de viure, i amb l’esperança que hi poses pel mig, perquè la mort no s’emporti les persones que t’estimes.»
El dia 2 d’abril actua a la clausura de la XII Semana Galega da Filosofía; al mes de maig, al Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú, convidada amb motiu dels 20 anys de la col·laboració amb Al Tall, a Alacant i a Berga. El 22 de juny, a la sala La Riviera de Madrid en el marc del Johnnie Music Festival, i uns dies més tard, a la plaça del Rei de Barcelona, on fa la presentació del disc als barcelonins. El El dia 8 de juliol actua al Festival de Córdoba, al Gran Teatro, el 13 de juliol ho fa dins del cicle Cançons de la Mediterrània de Palma, en què actua per tercera vegada, i on presenta el disc en un format complet acompanyada dels musics tunisians. Al setembre, a l’Altaveu de Sant Boi de Llobregat presenta Salmaia en un concert compartit amb Carmen Linares. Al novembre ho fa a Saragossa.
A l’estiu del 1995 comença la gira internacional de Salmaia: a l’agost participa a l’Edimburg International Festival els dies 25 i 27, gira que continua fins a l’estiu de l’any següent, 1996, al Canadà, als prestigiosos Festival de Montreal, davant gairebé 6.000 persones, i de El Quebec. Al juny ho fa a Istanbul, amb un gran èxit i davant de més de 4.000 persones en un concert compartit amb Zülfü Livaneli.
Paral·lelament, l’any 1996 presenta el nou espectacle Solatges, que estrena novament al Café Central de Madrid; després el porta a la plaça del Rei i fa una gira per diferents indrets dels Països Catalans com Maó, Eivissa, on fa més de 10 anys que no hi canta, i València, així com per altres poblacions de l’Estat espanyol.
Al juliol del 1996 s’inaugura l’exposició «Secreta passió» a Palma amb pintures de Maria del Mar Bonet, Toni Catany i Damià Huguet. L’11 d’octubre s’inaugura l’exposició conjunta de pintures de Maria del Mar Bonet i Toni Catany a Manresa titulada «Identitats». Al mateix mes rep el premi Ovidi Montllor pel disc Salmaia de part de l’Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana i el 31 de desembre, la Medalla de la Ciutat de l’Ajuntament de Palma.
Al novembre de 1996 el Govern Balear proclama la cançó «La balanguera» himne de Mallorca, amb l’abstenció del Partit Popular.