Mar de música
Després de molts anys cantant i compartint música per la Mediterrània el fet que jo rebés un premi a Cuba va significar l’inici d’una cosa que d’entrada, per a mi, semblava difícil: trobar una possibilitat d’establir un diàleg, un camí musical, trobar una mar de música a l’altra banda del món i gravar un disc allà. El procés ha estat llarg i avui, a punt de complir 50 anys de viure amb la música, el somni s’ha pogut complir.
El millor regal d’aniversari que jo podia tenir era entrar en aquesta realitat diferent de la mà d’aquests músics extraordinaris. M’ha impressionat la qualitat artística i la seva entrega, l’alegria compartida i creativa, la sàvia improvisació. Tots els moments, des dels primers dies d’assaig fins a la gravació, es van convertir en un deixar de banda tots els obstacles i xerrar musicalment d’una manera fluïda entre la mediterraneïtat i la cubania: en Jorge Reyes i el seu grup de jazz llatí, el grup de música campesina Cuerdas del Monte, en José M. Vitier i tots els que han vingut a col·laborar com Mª Victòria, El Tosco, Pancho Amat, Enrique Pérez Mesa. Junts hem pogut descobrir que en les nostres tradicions musicals, poètiques i humanes tenim moltes coses que ens uneixen, i sobretot hem deixat al costat certes rutines musicals entrant de ple en el llenguatge d’un ritual creatiu emocionant.
En el meu primer viatge a Cuba vaig descobrir la seva música del camp i em vaig adonar que compartíem moltes harmonies, que la seva instrumentació i la construcció poètica dels versos eren en algunes danses i melodies molt semblants a les cançons populars de Mallorca. Això em va ajudar a acostar-m’hi i a cantar-les. Als dos temes del camp, «Zapateo» i «Amorosa guajira», que eren només peces musicals, els vaig posar lletra de cançons que vaig trobar en el Cançoner popular de Mallorca del Pare Ginard que parlaven de Cuba en relació al comerç de teixits o de tabac, de relacions amoroses, d’enyoraments…
Amb la «Danza de fin de siglo» de José M. Vitier em va passar una cosa semblant. Es tractava d’una composició seva sense cant, només música. Quan la vaig sentir per primera vegada la vaig veure ja com una cançó, i vaig pensar que podríem fer-hi un poema que parlés de l’Havana. Amb l’Albert Garcia ens hi vam posar per “… una ciutat ferida, on sembla que tot és vida”. Mentrestant vaig tenir la sort que en José M. Vitier vingués a Palma a fer un concert a l’Auditori. No l’havia sentit mai en directe. Escoltant-lo així, en la seva interpretació emocionant i inspiradora em va donar força per demanar-li si em donava permís per fer aquell «sacrilegi». A ell li va agradar la idea i fins i tot va voler estar en el disc, fent ell mateix els arranjaments de les seves dues cançons i també tocant el piano.
L’hora de la veritat de tots aquells treballs va ser quan, en començar els assajos a l’estudi, vaig veure que els que ho escoltaven ho sentien amb total naturalitat. Tant és així que em deien que a partir de llavors a Cuba potser també voldrien cantar aquelles cançons. No hi podia haver millor resposta. Aquelles partitures potser es podrien convertir en cançons de ida y vuelta. Res no m’agradaria més. El temps ho dirà.
El primer cop que vaig anar a Cuba era a l’hivern, el mes de gener. Allí, a prop de la casa on assajàvem, en un jardí veí, vaig veure molt a prop meu, per primera vegada, els colibrís dansant a fora i dintre de les flors. També en una excursió a la vall de Viñales em va semblar que contemplava una part del paradís.
Ara, durant aquest mes de maig que va durar la gravació d’Ultramar, mentre anàvem i veníem de l’hotel als estudis, ens ha acompanyat la primavera dels flamboyants, arbres immensos vestits de flors rosades i blanques, i els gira-sols que omplien els petits mercats de la ciutat i ens portaven el sol dins l’estudi.
Estic agraïdíssima a tots els companys d’aquest viatge i voldria que aquest Ultramar pogués reunir-nos moltes vegades. En aquesta trobada hem connectat les nostres maneres de fer música, creant un llenguatge ja molt nostre, per sobre de qualsevol interrogant. Un recorregut de músiques i sentiments entre mars.
Ha estat meravellós per a mi apropar-me a aquesta illa i a la seva gent, que admiro tantíssim per la seva cultura i el seu coratge.
Maria del Mar Bonet
Fotografies del viatge de Maria del Mar Bonet a L’Habana per l’enregistrament del nou disc “Ultramar”, al maig del 2016.
Maria del Mar Bonet amb el Sextet de Jorge Reyes passejant per L’Habana. Maig del 2016. ©Juan Miguel Morales
Maria del Mar Bonet als d’Bega Estudios de grabación de la Habana, al districte Víbora Park, amb l’enginyer de so Carlos de la Vega , el percussionista Eduardo Llibre i el saxofonista Jamil Chery; en una de les moltes sessions d’enregistrament del nou disc. Maig del 2016 @Juan Miguel Morales.
Maria del Mar Bonet amb el pianista cubà Alejandro Falcó a l’estudi de gravació de L’Habana. Maig del 2016. ©Juan Miguel Morales
Maria del Mar Bonet interpretant a guitarra i veu “Què volen aquesta gent?” convidada per Sílvio Rodríguez a pujar a l’escenari al seu concert número 74 de la Gira por los barrios. Divendres 27 de maig del 2016, al Consell Popular de Tamarindo, a Santo Suárez. ©Juan Miguel Morales