col·laboracions

El 3 de març del 2009 Maria del Mar Bonet ofereix el concert Amic, Amat a Cairo Opera House d’ El Caire, Egipte, acompanyada pels seus músics habituals, Luis Delgado i el Cham Ensemble de Damasc. Com a convidat especial hi participa el músic nubi Mohamed Mounir, que és un idol de masses a Egipte.

El concert és un encàrrec de la Lligra Àrab i la Unió Europea a la Fundació Anna Lindh que dirigeix a Alexandria el català Andreu Claret.

La Cairo Opera House es va omplir de gom a gom. L’endemà tots els mitjans de comunicació parlaven d’un concert memorable.

· Al disc Núvols de setembre (1976) d’Enric Barbat col·labora amb les cançons Lluna plena i El vals dels immortals.

· Al disc Penyora (1978) de Marina Rossell amb les cançons Els Miquelets d’Espanya i Corrandes del temps que fa.

· Al disc, no editat, de Rafael Subirachs i el grup Els Esquirols El Comte Arnau amb les cançons Ànima morta i Cançó de pandero.

· Al disc Maremar (1985) i Camp del Barça (1986) de Lluís Llach, també amb Marina Rossell, a la cançó Cant de l’enyor.

· Al disc Barca del temps (1986) de Marina Rossell amb la cançó Fantasia.

· Al disc BSO de la pel·lícula Daniya, el jardí de l’harem (1987) amb la cançó Daniya.

· Al disc Escàndols (1988) de Manel Camp amb la cançó Abraça’m.

· Al doble disc Maria Dolores (1989) de Maria Dolores Pradera amb la cançó cantada en català i castellà Coloma blanca, amb la versió en castellà Paloma blanca.

· Al disc Raval (1990) de Josep Tero amb la cançó Rondalla eivissenca.

· Al disc Viatge (1991) de Trullars amb la cançó T’estimava salvatge.

· Al disc Tacarigua  (1992) de Feliu Gassull amb Cançó de bressol.

· Al disc 20 anys de la Companyia Elèctrica Dharma (1994) amb l’Elèctrica Dharma i Toti Soler amb la cançó La mediterrània se’ns mor.

· Al disc Àngel Solar (1994) d’Hèctor Vila amb la cançó Sublimació.

· Al disc Esfera malheur (1995) d’Ia & Batiste amb la cançó Gitana.

· Al disc BSO de la pel·lícula Carícies (1997) de Ventura Pons, amb la cançó renovada Jo em donaria a qui em volgués.

· Al disc Rosas de Rosalía (1997) d’Amancio Prada amb les cançons Campanas de Bastamales i Corre o vento, o rio pasa.

· Al projecte audiovisual De Granada a la luna (1998) dedicat a Federico García Lorca amb la cançó musicada per Jordi Sabatés Oda a Salvador Dalí.

· Al disc Con elegancia  (1998) de Loquillo amb la cançó Quin fred al cor sobre un poema de Pere Quart.

· Al disc d’homenatge a Jackson Browne Cántame mis canciones (1998) amb la versió al català Cançó per a Adam.

· Al disc senzill d’Adrià Puntí (1999) amb la cançó cantada en directe conjuntament  i  que dóna títol al disc Mmm, quin fàstic, veeccs, que bo!

· Al disc Danza das areas (2000) de la cantautora gallega Uxía amb la cançó O mar anda.

· Al disc Cançons i amics (2000) de Joan Pons amb la cançó Romanç de na Roseta.

· Al disc La lluna d’en Joan (2000) de Carme Solé Vendrell i amb música de Jaume Escala, on recita el conte de Mercè Rodoreda Gallines de Guinea.

· Al disc Happy Birthday, Mikis (2000) gravat en directe el 29 de juliol de l’any 2000 a Munic, Alemanya, en motiu del 75 è aniversari del músic grec Mikis Theodorakis, amb les cançons El carrer descalç, Abril i A la platja.

· Al disc El hechizo de Babilonia (2000) de Luis Delgado amb la cançó en àrab Yetemenemi.

· Al disc Ars Ensemble (2000) de Joan Valent amb la cançó Sarrià.

· Al disc Maren (2001) de Kepa Junquera amb les cançons Maren i Coplas.

El disc Raixa va ser enregistrat en directe les nits del 25 al 29 de juliol del 2001 dins del marc de la celebració dels 25 anys, gairebé ininterromputs, de concerts de Maria del Mar Bonet a la plaça del Rei. Raixa vol ser també una dedicatòria i una defensa d’un jardí mallorquí antic que es veu amenaçat en aquests moments. Com ella mateixa diu: «Totes les cançons han estat seleccionades perquè tenen un sentit de contemplació sobre un jardí, com el que duim a dintre.» Maria del Mar Bonet s’acompanya de l’Ars Ensemble que dirigeix Joan Valent, les cançons «Les veus de Raixa», «De sentir» i «Sarrià» són compostes pel músic mallorquí, en aquestes dues darreres també hi posa la lletra.

Els dies 27, 28, 29 i 30 de març del 2003 Maria del Mar Bonet presenta l’espectacle Caloma al Teatre Nacional de Catalunya acompanyada per la Coral Cantiga, i sota direcció escènica de Rosa Vergès. El prestigi de la Coral Cantiga es reconegut arreu, tot i això la participació en aquests concerts amb Maria del Mar Bonet «han representat un punt d’inflexió en les prestacions corals dels darrers anys a Catalunya» tal i com diu el programa de mà.

D’aquests recitals es feu un senzill solidari que duu per títol Lluna de pau, en benefici de les víctimes de la Guerra d’Iraq.

Els orígens del disc Amic, Amat dedicat, en part, a versicles de Ramon Llull adaptats per mossèn Cinto Verdaguer els podem trobar a dos llocs ben distants: al poble de Folgueroles, on hi ha la casa museu de Jacint Verdaguer, i a Damasc, on Maria del Mar Bonet coneix els músics del Cham Ensemble de Damasc quan va presentar el disc anterior, Raixa, a la capital siriana, als jardins del Palau Azem. Luis Delgado acompanya la cantant en la direcció musical del grup Cham Ensemble de Damasc, grup format per: Mouslim Moslem Rahal, Jamal al Sakka, Maemon Rahl, Mohamad Itmeh, Mhd Muwaffar Alzahabí, Samer Aljandalil, Raafat Kassem.

L’any 2004 visita Damasc de nou durant la gira del disc Amic, Amat. Concert que repetirà l’any 2006, on també té previst un concert a Alep. Malauradament la situació inestable del país, amb problemes bèl·lics fronterers, obliguen la cantant a suspendre aquest concert i tornar abans del previst. 

L’amistat amb l’escriptor Biel Mesquida ve de molt junt, de l’adolescència palmesana. Mai han deixat de seguir-se mútuament en les seves trajectòries i de recolçar-se, fins el punt de tirar endavant en diverses ocasions espectacles literaris entorn a figures poètiques que els interessàvem a tots dos com Rosselló-Pòrcel o Josep Palau i Fabre. Tocats de Lletres, Desbesar Roses, Germans de la Rosa i el foc, De vida ardent, són alguns d’aquests recitals poètic-musicals que els dos mallorquins ofereixen al llargs dels anys per diverses ciutats de Catalunya, País Valencià o les Balears. La darrera vegada que vàrem actuar plegats va ser als jardins de la Delegació del Govern català a Madrid el dia 8 de juliol de l’any 2022 com a concert inaugural del Festival Veu. 

D’ençà d’aquell mes de febrer de l’any 1988 en què es va fer la tanda de recitals al Teatre Lliure de Barcelona que donà lloc al disc Ben a prop —publicat l’any 1989—, Maria del Mar Bonet i Manel Camp han fet molts concerts junts. És a partir del 2007 que aquests concerts compartits s’intensifiquen per commemorar aquell disc que està a punt de complir la vintena d’anys. L’any 2007 visiten les Canàries, Santpedor, Dènia. L’any 2008 van a Màlaga, el 6 de febrer, al Palau de la Música Catalana, més endavant, a Lloseta, a la Granadella, a Son Servera, a Tenerife, a l’Ateneu Barcelonès, a Aranjuez. L’any 2009 actuen a Solsona, a Marbella, a les festes de Gràcia de Barcelona. L’any 2010, a Madrid i Granada, entre altres llocs. Tanmateix no és fins a l’any 2011 que s’enregistra el disc que porta per títol Blaus de l’ànima, més de 20 anys ben a prop. Tot i això cal recordar que la primera vegada que Maria del Mar bonet i Manel Camp actuen junts és a la tanda de recitals «Per corpus al Romea»que Maria del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra feren junts l’any 1979 i que després donaria lloc al disc Quico i Maria del Mar. En aquest cas Manel Camp formava part de la banda de músics del cantant barceloní.

Maria del Mar Bonet explica la seva manera de treballar plegats: «El Manel té el seu camí, amb els seus músics, i un treball enorme com a pedagog. Jo també he anat fent el meu camí, amb el meu grup i amb col·laboracions amb gent del nord d’Àfrica i de tota la Mediterrània. Però sempre, cada any, hem tingut actuacions sols. Al principi hi portàvem algun músic, però després vàrem anar tenint ganes de reduir: arriba un moment que t’agrada més el piano i la veu. És un treball sense xarxa, però així som més lliures de fer el que volem.» Sobre la improvisació a escena afirma: «De vegades ens perseguim l’un a l’altre. Ell amb el piano em diu: ara faig això, a veure què fas tu. No cantem mai igual. Mai, eh?, mai, mai, mai. Per arribar aquí cal que et coneguis tant com ens coneixem nosaltres.»

La primera vegada que Maria del Mar Bonet i Amancio Prada varen compartir escenari va ser el 28 d’abril de l’any 1973 en el Théâtre de la Gaité-Montparnasse, a París. Des de llavors una gran amistat i admiració mútues, així com un gust compartit per la poesia els han fet col·laborar plegats en diverses ocasions. L’any 1998 col·labora en el disc del cantant del Bierzo, Rosas de Rosalía. No és fins l’any 2013 que preparen un espectacle conjuntament, Por amar el arte, amb el que fan gira per l’estat espanyol i per diverses ciutats i pobles de Catalunya.

Amancio Prada explica d’aquesta manera com es vàren conèixer fins a treballar junts en Por amar el arte: «Fue una noche en Paris, en 1971, llevaría yo un año viviendo allí. Nos encontramos unos amigos en casa de Claudine Ducos, siempre tan hospitalaria, y entre ellos Agapito Ramos, que había citado allí a su amigo Guillermo Díaz-Plaja, también de paso por Paris. Guillermo llegó acompañado de una chica morena muy guapa. Yo había llevado la guitarra para cantar si cuadraba alguna nueva canción. Entonces todas eran nuevas. Después de la cena parecía llegado el momento de coger la guitarra y… Me puse a cantar. Y entre canción y canción, pues comentarios al hilo de las canciones y la situación política en España… Os imagináis la velada.

Llevábamos ya un buen rato de canciones y cháchara, y aquella mocita morena del salón en el ángulo oscuro permanecía en silencio. En un momento dado, alguien me preguntó que qué me parecía el panorama de la canción en España… «La verdad –contesté– es que no estoy muy al tanto, pero este verano me llamó la atención una voz femenina cantando en catalán El águila negra, la famosa canción de Barbara. Me gustó mucho. Creo que se llama Maria del Mar Bonet». «¿Y no la conoces», me preguntó Guillermo. «No, la escuché por la radio, pero no la he visto». «Pues aquí la tienes»… ¡Toma ya! Ninguno de los presentes la había conocido o reconocido.
«Pues qué alegría –exclamé–. Maria del Mar. Por favor, toma la guitarra y cántanos algo». Y nos cantó. Nos encantó. ¡Y de qué manera!. A partir de entonces, cuando ella venía a París nos veíamos. Su canción “Les petites estrelles” era mi canción preferida. «¡Cántala, cántala!», le pedía, y entonces sentía el fulgor de su estrella.
Le hablé de María del Mar a Êve Griliquez, una buena amiga que trabajaba en Radio France produciendo y presentando el programa “Libre Parcours Variétés”, la cual a su vez nos recomendó a su colega Françoise Malettra… Y en abril de 1973 nos dedicaron un programa que grabamos en el Théâtre de la Gaîté, al lado del Bobinó, donde unos meses antes había teloneado un servidor a Georges Brassens. ¡He aquí el cartel de aquella actuación con Maria del Mar!.

En Segovia, al poco tiempo de irme a vivir allí, volví a compartir escenario con Maria del Mar en un homenaje al folclorista castellano Agapito Marazuela. Ahí estamos en la foto, ella de blanco, moi de noir, junto al maestro Marazuela, Enrique Morente y otros músicos y amigos.Siguiendo con Maria del Mar. Ella propició mi primer recital en Barcelona, en la Sala Zeleste, para presentar mi primer disco “Vida e Morte”. Después, en estos años hemos coincidido más veces en escenarios diversos, como el Auditori de Barcelona o en la ceremonia de las medallas de las Bellas Artes, con Peret y Alejandro Sanz.
En el disco sinfónico “Rosas a Rosalía” Maria del Mar cantó conmigo “Campanas de Bastabales “ y “Corre o vento, o rio pasa”. Pues volverán a sonar esas campanas en Bilbao y en Barañaín, con melismas mediterráneos y alalás atlánticos. Por amar el arte. Por el gusto cantar». Text que apareix al blog de Fernando Gonzalez Lucini Cantemos como quien respira