Per a molts, és la veu femenina més important que ha donat la cançó catalana.
Projectada en la seva primera etapa pel mític col·lectiu Els Setze Jutges, ha interpretat
amb igual encert la poesia culta i la popular, i ha immortalitzat en la nostra
llengua temes clàssics de la cançó francesa («L’àguila negra») i nord-americana
(«Jim»), dins d’un univers musical dúctil, però sempre coherent. Maria del Mar
Bonet (Palma, 1947) ha estat reconeguda, al país i a fora, com una artista de gran talent i sensibilitat,
la qual cosa li ha valgut, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi (1984), el Premi Nacional
de Música (1992), el Premi Ramon Llull (1999), el Premi Luigi Tenco (2003), la Medalla d’Or de la
Ciutat de Barcelona (2006), la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (2010) i el Premi Internacional
Cubadisco (2011).
El present any 2017, en l’efemèride de complir cinquanta anys de carrera musical, ha publicat el
disc Ultramar i ha aparegut a les llibreries Intensament, un complet i acurat treball, del qual és
autor el periodista Jordi Bianciotto, que repassa a fons la trajectòria de l’artista.
Parlo amb Maria del Mar Bonet un migdia calorós de primavera, entre les parets policromes del
Tradicionàrius gracienc, aquest espai que, sota el guiatge del mestre Jordi Fàbregas, ha hostatjat
tantes vetllades memorables dels nostres millors artistes de la música popular. M’apareix relaxada,
de bon humor, feliç per tantes coses bones com ha viscut al llarg d’aquests cinquanta anys
que, segons diu, «han passat volant», però, alhora, amb l’empenta de sempre per tirar endavant
nous projectes i nous compromisos. I amb la seva veu càlida, amb lleus inflexions del parlar mallorquí
—aquesta veu que ha enamorat tants públics d’arreu del món—, ho explica per als lectors
de «Serra d’Or».
per Miquel-Lluís Muntané, Revista Serra d’Or, núm 695, Novembre 2017